9. El ciberassetjament

Considerem ciberassetjament la rebuda d'agressions reiterada mitjançant el suport mòbil o visual. Per tal de tractar aquest tema tant recurrent en l'actualitat, hem dissenyat una activitat per combatre contra aquest problema des de l'escola, especialment en classes de cicle superior d'educació primària.

Començariem la sessió amb la visualització d'un vídeo on es mostra un cas de ciberassetjament. A continuació iniciariem la primera activitat on dividiriem el grup classe en petits grups i haurien de completar una fitxa on se'ls fan una serie de preguntes relacionades amb el vídeo, com per exemple:

• Descriu la situació que has vist al vídeo
• Per què creus que amenacen a la noia?
• Creus que s'han "passat de la ratlla"?
• Com creus que es deu sentir la noia que insulten?
• Com ho solucionarieu?

Seguidament es posarien en comú les respostes de cada grup i s'iniciaria la segona activitat de la sessió on la tutora moderaria el debat sobre el tema del ciberassetjament. Un cop finalitzat, el/la mestre/a pot introduïr quins tipus de ciberassetjament coneixem i quines són les característiques:

•  Mitjà: eines tecnològiques
•  Format: assetjament indirecte que afecta la víctima psicològicament. Dificulta la detecció el fet de no mostrar senyals fíiques.
• Anonimat: poden utilitzar pseudònims
• Perdurabilitat i potencial de difusió: els efectes de l’acció es prolonguen en el temps i l’espai. Difícil eliminar el material publicat, ja que s’ha pogut difondre de manera exponencial.
• Inseguretat: es perden els límits d’espai-temps en els que la víctima pot sentir-se segura.
• Proximitat: víctima i agressor són d’edats similars.
• Relació amb l’assetjament: lligat a situacions d’assetjament escolar.
• Desequilibri de poder: el ciberassetjador controla la situació sense haver-se de mostrar a la víctima.
• Intencionalitat
• Falsa víctima: l’assetjador pot capgirar la situació.
• Agrupament de ciberassetjadors: poden col·laborar en difondre els continguts.

TIPUS
Provocació incendiària	Flaming	Insults breus i missatges electrònics amb un llenguatge vulgar i enutjat
Fustigació	Harassment	Imatges o vídeos humiliants, també s’envien virus
Denigració	Denigration	Distribució d’info d’un altre en to despectiu mitjançant e-mails, sms o fotografies alterades
Assetjament públic	Happy slaping	Un grup filma les vexacions a que sotmet a d’altres companys/es i les penja a la xarxa
Exclusió social	Exclusion	Es priva a la víctima de l’accés a fòrums, xats...
Suplantació de personalitat	Impersonation	S’entra en un compte d’e-mail o xarxa social publicant material comprometedor
Difamació&joc brut	Outing&trickey	S’enganya la víctima perquè comparteixi info confidencial sobre un altre

Per acabar amb la sessió es pot parlar del sexting i grooming com a variants de ciberassetjament. Per fer-ho es poden visualitzar dos vídeos:

https://www.youtube.com/watch?v=xjRv3okyfww&list=PLHdCCWnQHWQgDRszUV7pCULzl6V1Ywxfy&index=3

https://www.youtube.com/watch?v=xA5AxMh9gbs

10. Personal Learning Environment

7. MOBILE LEARNING: EL GRAN DICTAT

He triat aquesta aplicació la qual està basada en el programa de televisió emès per TV3, “El gran dictat”. En aquest programa es potencia l’ús de la llengua catalana en diferents àmbits com serien lèxic, ortografia, verbalització... L’app es basa en l’àmbit d’ortografia on se’t dicta una paraula i l’has d’escriure correctament.

Crec que aquesta app pot tenir una gran utilitat per reforçar l’escriptura i la facilitat a l’hora d’aplicar la normativa a la llengua catalana. D’aquesta manera podem obtenir molta més fluïdesa i menys faltes d’ortografia a l’hora d’escriure. Al mateix temps, apliquem una nova metodologia a l’aula potenciant la motivació dels nens a aprendre a escriure bé mitjançant un joc.

A més, aquesta aplicació permet jugar en directe, és a dir, al mateix temps que s’emet el programa. És un recurs que fomenta la motivació per competir a temps real amb els concursants i veure la teva posició en un rànking d’encerts. Em sembla un recurs força positiu per treballar la llengua catalana d’una manera divertida i motivadora.

6. Pissarra Digital Interactiva

La pissarra digital interactiva, altrament anomenada PDI, és un recurs tecnoeducatiu que permet la innovació en les pràctiques docents i millora la motivació i atenció dels alumnes. Primerament hem d'aclarir les diferències entre la pissarra digital i la PDI. Una s'integra d'un vídeo-projector que presenta sobre una pantalla o paret el monitor de l'ordinador i l'altre afegeix un dispositiu de control punter que permet la interacció directa sobre la superfície de projecció, respectivament.

Mitjançant la PDI fomentem tres tipus d'aprenentatge: el visual ja que utilitzem textos i dibuixos fins i tot animacions i vídeos, l'auditiu ja que podem realitzar tant audicions musicals com verbals, i, finalment, el tàctil ja que interactuem físicament amb la pissarra.

Com a futura professional de l'educació, crec que és una bona eina a tenir en compte ja que comporta molts aventatges que ens poden facilitar una dinàmica fluïda i activa a classe. Fent ús de la PDI a l'aula podem facilitar l'ús de la informàtica als més petits i a estudiants amb alguna minusvalia. A més incentiva als mestres a ser creatius a l'hora de preparar les activitats que volen dur a terme a classe. 

Per acabar, mostro algunes activitats dissenyades per tal de treballar les notes musicals a classe utilitzant la PDI. En aquest recurs l'alumne ha d'associar el nom de la nota amb la representació gràfica en el pentagrama, si ho fa correctament sonarà la nota indicada. D'aquesta manera, al mateix temps, potenciem el reconeixament auditiu.

4. ABOUT ME

3.2. Open Educational Resources

• OEDb: http://oedb.org

Over 10,000 free courses from universities as well as reviews of colleges and rankings of college degree programs.

• ORBIT: http://oer.educ.cam.ac.uk//wiki/Home

The University of Cambridge's guide on Open Educational Resources for Teacher Education.

• ACADEMIC EARTH: http://academicearth.org

Over 1,500 video lectures from MIT, Stanford, Berkeley, Harvard, Princeton, and Yale.

• JISC:https://openeducationalresources.pbworks.com/w/page/27045418/Finding%20OERs

Joint Information Systems Committee works on behalf of UK higher education and is involved in many open resources and open projects including digitizing British newspapers from 1620-1900.

• K-12 TEACH TOOLS: http://edutechdatabase.wikispaces.com/?responseToken=50c5f0267574d2f9e74921c322fe7671

Open Educational Resources, from art to special education.

• LIVEBINDERS:  http://www.livebinders.com

Search, create, or organize digital information binders by age, grade, or subject.

3.1. Training Material Development Guide

Training Material Development és una guia dissenyada per tal de documentar el procés de desenvolupament d'un material educatiu, com funciona en posar-lo en pràctica i la seva avaluació. Aquesta guia va dirigida a l'organitzador del curs per tal de planificar i dur-lo a terme amb èxit.

Per començar el procés de disseny hem de tenir en compte les 4C's:

Claredat: objectius del procés
Capacitat: els que duen a terme el procés de disseny necessiten certs coneixaments i experiència dins del món en que es mouen.

Consistència: una vegada tenim clar el procés i l'equip de disseny hem de centar-nos en els mètodes i tècniques per tal de no perdre de vista el tema principal.

Compromís: recolzament administratiu, finançament...

Per tal de realitzar el disseny del material o recurs hem de seguir sis passos principals:

1. Cordinació: aquesta fase consisteix en l'assignació de rols i verificar tots els passos i decisions que es prenen ja que tenen implicacions fonamentals en el disseny del material i el contingut.
2. Avaluació de les necessitats: la formació és només una part d'una solució per satisfer les necessitats professionals identificades en aquesta fase.
3. Disseny: es basa en la resposta a les preguntes de "què? on? qui? quan? com?". Consisteix en la planificació i estructuració d'un curs per a assolir els objectius d'instrucció. Per tal de fixar uns objectius ens hem de plantejar què volem que siguin capaços de fer els participants al completar la seva formació. Hem d'establir quins materials ens calen desenvolupar i què inclouran, cal saber quins experts ens validaran el material i finalment quines metodologies emprarem per aconseguir els objectius fixats.
4. Desenvolupament: en aquesta fase cal tenir els materials adequats per contruir una estructura sòlida. Consisteix en crear materials, crear aprenentatge, i treballar  amb continguts d'experts.  Es fan esboços dels diversos projectes els quals seran revisats. Els materials que elaborem hem d'assegurar-nos que coincideixin amb els resultats d'aprenentatge que hem identificat amb anterioritat.
5. Entrega: la cordinació, l'avaluació de necessitats, el disseny i el desenvolupament s'uneixen. En aquesta etapa es realitza l'ensenyança de continguts i un aprenentatge participatiu d'aquests. L'èxit d'aquesta fase depèn de la identificació de les necessitats, el pla de formació elaborat, els materials utilitzats i el nivell dels formadors.
6. Avaluació: es produeix durant el disseny, desenvolupament i entrega. Permet als formadors determinar què cal canviar en els seus plans de formació. Mitjançant l'avaluació del procés de l'equip i el progrés en cada etapa, podem assegurar que s'ha dut a terme amb èxit. Per aconseguir aquesta fita, cada pas all llarg del camí ha de ser avaluat i valorat abans de passar al següent. 

Educació superior - infografia

Infografia (1) from MireiaVaquer

1. Quin és el paper que ha de duu a terme l’educació al S.XXI per formar ciutadans competents?

L’educació actual ha d’oferir els mitjans perquè els estudiants adquireixin les habilitats necessàries per a exercir-se en un món globalitzat.

L’educació s’ha de dirigir de manera prioritària al desenvolupament de quatre capacitats bàsiques: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser.

L’educació s’ha de centrar en que nens, nenes i joves adquireixin coneixements propis de matèries però a més a més han de ser capaços de buscar informació, avaluar-la críticament i transformar-la adaptant-la a les seves necessitats.

Per altra banda, els estudiants han d’aprendre a desenvolupar habilitats necessàries per tal d’utilitzar la informació i coneixements adquirits en la resolució de problemes dins del seu context social.

Aquestes dues competències generals requereixen d’aprendre a viure junts i d’aprendre a ser. Per tant, la institució educativa ha d’oferir els mitjans necessaris perquè els estudiants siguin capaços de resoldre conflictes de manera eficaç, escoltar i negociar amb qui pensa de manera diferent. Tal i com diu Sacristán J.G. (2001, p.154.)

"L'educació pot col·laborar en la construcció del

ciutadà estimulant en aquest les condicions personals necessàries per a l'exercici actiu i responsable del seu paper com a membre de la polis: la racionalitat, l'autonomia del pensament i de les virtuts cíviques, el pensament crític, la sensibilitat cap als que són diferents a ell, la cooperació, la capacitat de diàleg per resoldre conflictes, la comprensió de les interdependències en un món globalitzat, la preocupació pels drets humans ... És una manera de construir la democràcia. Una funció que l'educació compleix procurant el coneixement de la vida social, practicant els hàbits coherents, asseient sentiments i comportaments en els subjectes perquè s'instal·li la cultura que faci possible la vida ciutadana i proporcionant la consciència de la col·lectivitat en la qual s'exerceix com a ciutadà "

Des del punt de vista de Sanín V.J.L. (1998, p.7) planteja que la institució escolar compleix una gran funció en el procés d’intercanvi d’experiències entre els diversos “actors” que participen d’ella.

"... L'escola s'ha d'entendre com un lloc per al diàleg intergeneracional, un temps d'aprenentatges per a la vida en societat, un espai de producció i socialització de la cultura i per tant, i malgrat totes les transformacions que han ocorregut en els escenaris de socialització, un lloc i un temps privilegiats on viuen i s'aprenen les normes i valors que fan possible la vida en societat. "

Alguns principis ètics i democràtics que poden ser treballats a partir de l’activitat escolar són aportats per la Conciutadana (1998):

"* Respecte i valoració de la diferència* Equitat de gènere, ètnic i de credo

* Prevalença del benestar col·lectiu sobre el benestar individual

* La Tolerància

* La no violència en la solució de conflictes

* La solidaritat

* Acatament de les normes establertes democràticament

* Autonomia electoral

* Harmonia amb la natura

* Participació activa i conscient "

Durant el segle XX la ciència i la tecnologia han pres un paper molt important dins de la societat ampliant la comprensió del món i desenvolupant el coneixement. Per aquest motiu en el S.XXI es prioritza una educació dins de les escoles en que els alumnes adquireixin i transformin els seus coneixements per tal d’innovar i aplicar-los en la resolució de problemes quotidians.

El ministeri d’educació Nacional proposa diferents projectes per proporcionar tals competències al món educatiu potenciant la innovació, la competitivitat i la pau. Al mateix temps la UE emfatitza la necessitat d’aprenentatge permanent i la millora de competències al llarg de la vida per tal de realitzar-nos en l’àmbit personal, participar dins de la societat i tenir èxit en el món laboral.

Tot això ens porta a reflexionar sobre quin és el paper que ha de prendre l’educació al S.XXI per formar ciutadans competents i fins a quin punt prioritzem l’ensenyança de coneixements o valors socials.