L’educació actual ha d’oferir els mitjans perquè els estudiants adquireixin les habilitats necessàries per a exercir-se en un món globalitzat.
L’educació s’ha de dirigir de manera prioritària al desenvolupament de quatre capacitats bàsiques: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser.
L’educació s’ha de centrar en que nens, nenes i joves adquireixin coneixements propis de matèries però a més a més han de ser capaços de buscar informació, avaluar-la críticament i transformar-la adaptant-la a les seves necessitats.
Per altra banda, els estudiants han d’aprendre a desenvolupar habilitats necessàries per tal d’utilitzar la informació i coneixements adquirits en la resolució de problemes dins del seu context social.
Aquestes dues competències generals requereixen d’aprendre a viure junts i d’aprendre a ser. Per tant, la institució educativa ha d’oferir els mitjans necessaris perquè els estudiants siguin capaços de resoldre conflictes de manera eficaç, escoltar i negociar amb qui pensa de manera diferent. Tal i com diu Sacristán J.G. (2001, p.154.)
"L'educació pot col·laborar en la construcció delciutadà estimulant en aquest les condicions personals necessàries per a l'exercici actiu i responsable del seu paper com a membre de la polis: la racionalitat, l'autonomia del pensament i de les virtuts cíviques, el pensament crític, la sensibilitat cap als que són diferents a ell, la cooperació, la capacitat de diàleg per resoldre conflictes, la comprensió de les interdependències en un món globalitzat, la preocupació pels drets humans ... És una manera de construir la democràcia. Una funció que l'educació compleix procurant el coneixement de la vida social, practicant els hàbits coherents, asseient sentiments i comportaments en els subjectes perquè s'instal·li la cultura que faci possible la vida ciutadana i proporcionant la consciència de la col·lectivitat en la qual s'exerceix com a ciutadà "
Des del punt de vista de Sanín V.J.L. (1998, p.7) planteja que la institució escolar compleix una gran funció en el procés d’intercanvi d’experiències entre els diversos “actors” que participen d’ella.
"... L'escola s'ha d'entendre com un lloc per al diàleg intergeneracional, un temps d'aprenentatges per a la vida en societat, un espai de producció i socialització de la cultura i per tant, i malgrat totes les transformacions que han ocorregut en els escenaris de socialització, un lloc i un temps privilegiats on viuen i s'aprenen les normes i valors que fan possible la vida en societat. "
Alguns principis ètics i democràtics que poden ser treballats a partir de l’activitat escolar són aportats per la Conciutadana (1998):
"* Respecte i valoració de la diferència* Equitat de gènere, ètnic i de credo
* Prevalença del benestar col·lectiu sobre el benestar individual* La Tolerància* La no violència en la solució de conflictes* La solidaritat* Acatament de les normes establertes democràticament* Autonomia electoral* Harmonia amb la natura* Participació activa i conscient "
Durant el segle XX la ciència i la tecnologia han pres un paper molt important dins de la societat ampliant la comprensió del món i desenvolupant el coneixement. Per aquest motiu en el S.XXI es prioritza una educació dins de les escoles en que els alumnes adquireixin i transformin els seus coneixements per tal d’innovar i aplicar-los en la resolució de problemes quotidians.
El ministeri d’educació Nacional proposa diferents projectes per proporcionar tals competències al món educatiu potenciant la innovació, la competitivitat i la pau. Al mateix temps la UE emfatitza la necessitat d’aprenentatge permanent i la millora de competències al llarg de la vida per tal de realitzar-nos en l’àmbit personal, participar dins de la societat i tenir èxit en el món laboral.
Tot això ens porta a reflexionar sobre quin és el paper que ha de prendre l’educació al S.XXI per formar ciutadans competents i fins a quin punt prioritzem l’ensenyança de coneixements o valors socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada